Encara recorde quan vaig ser conscient que la felicitat per posseir alguna cosa s’esfumava quasi al moment d’obtindre-la. Estava més que res concentrada en el desig, i no tant en el gaudiment de l’objecte comprat. Quan t’adones d’això la sensació és molt estranya, és un ostres! i ara què?, ….i ara què? Ara, genial, cal aprofitar aquesta sensació per a acostar-nos a una manera de vida més sostenible i responsable.
Continuar leyendo «VIDA MINIMALISTA, com ser feliç amb poc.»
Territori Espadà 