En 2024 PEU UJI amb la coordinació de Marcos García va iniciar un projecte amb vocació de xarxa al voltant de la ciència ciutadana i els laboratoris ciutadans, Fruit d’aquest procés, set han sigut els laboratoris que es van desenvolupar en el territori.
Estem molt contents de compartir amb vosaltres les càpsules de vídeo corresponents a la primera edició de la Xarxa de laboratoris ciutadans PEU UJI de Castelló.
La Xarxa de laboratoris ciutadans PEU UJI de Castelló segueix el seu camí i ja s’ha iniciat la formació online per poder conèixer millor aquesta metodologia basada en la participació-
Els dies 26, 27, 28 i 29 de juny vam celebrar en el Centre d’Interpretació del Parc Natural de la Serra d’Espadà, a Eslida, la primera edició del laboratori ciutadà entorn del suro i les sureres «SuberLab».
Durant el mateix van participar més de 20 persones i 7 entitats diferents, les quals van contribuir amb el seu temps i energia a dissenyar i posar en marxa accions encaminades a fer realitat les propostes presentades prèviament pels diferents promotors.
Després de la reunió de planificació de la vesprada del dijous 26, el laboratori ciutadà es va inaugurar oficialment el divendres 27, moment a partir del qual els assistents van aprofitar per a presentar-se i per a compartir les seues expectatives, i els promotors per a actualitzar i socialitzar les seues propostes.
Ha arribat la primavera i, amb ella, els nostres paisatges es transformen. Et proposem celebrar la seua arribada amb un taller d’iniciació a l’aquarel·la. I sí, encara que sigues una persona adulta, estem pensant en tu, perquè no deixem de pintar perquè ens fem majors, ens fem majors perquè deixem de pintar. Pintar és també una manera de mirar, de prestar atenció i de viure el present.
Pintar amb aquarel·la no és només una activitat artística, sinó també una manera de relaxar-nos i connectar amb el nostre entorn. En aquest taller, et convidem a descobrir la bellesa de pintar flors amb un sol pinzell, sense necessitat d’experiència prèvia.
La Serra d’ Espadà no sols és una terra de naturalesa, es tracta, també, d’un espai habitat amb prop de 7000 persones. La realitat socioeconòmica dels pobles de Espadán és similar als municipis de l’interior de la província de Castelló: baixa densitat de població, envelliment i presència d’activitats agropecuàries, generalment de subsistència. Així i tot, el nostre medi rural és divers i diferents actors estan posant en marxa iniciatives ambientals i culturals variades, que contribueixen a dinamitzar el territori.
Les característiques singulars d’aquest espai animen a treballar de manera col·laborativa per a aconseguir objectius que beneficien tant a la singularitat natural de la serra com a la vida quotidiana dels seus habitants.
El projecte “Territori Espadà” vol donar cobertura a la necessitat compartida de crear una xarxa que comunique i dinamitze els pobles del parc natural o de la Serra d’ Espadà. El seu objectiu és crear una xarxa sòlida que connecte a les comunitats del parc, potencie el seu desenvolupament socioeconòmic i cultural, i promoga la seua implicació activa en la conservació de l’entorn.
Dins de les parts del projecte està un esdeveniment itinerant conegut com a Trobada dels pobles del parc natural, creat per a donar a conéixer l’espai natural protegit i els seus municipis. Fins hui s’han celebrat 21 trobades dels pobles, el 22 serà el 27 de setembre de 2025 a Algimia de Almonacid.
Amb el treball d’anys anteriors es constata la necessitat de contactar amb la població local i el moviment associatiu mitjançant diferents dinàmiques participatives per a construir una Trobada dels Pobles del parc natural que represente al major nombre de persones amb vinculades a la serra d’ Espadà. Analitzada aquesta necessitat es proposa complementar la jornada de la trobada amb dos tallers/formacions participatives celebrats al llarg de 2025 que servisquen per a preparar un ambient de col·laboració i la creació d’una xarxa de dinamitzadors que se sume a la construcció d’un esdeveniment cultural i festiu més inclusiu.
Amb l’objectiu de facilitar la participació ciutadana en l’elecció del contingut d’aquests tallers/formacions s’ha creat un grup motor de 4 persones pertanyents a diverses associacions del parc natural que juntament amb la Universitat Jaume I i l’equip de l’Oficina Tècnica del parc natural s’encarregaran de dinamitzar el projecte i les seues accions en els diferents municipis. Es preveu realitzar 3 reunions presencials al llarg del 2025 per a definir i planificar accions conjuntes. La primera reunió tindrà lloc el pròxim 28 de febrer en el Centre d’Interpretació del parc natural. L’objectiu és aprofitar les diferents habilitats de les persones participants per a realitzar píndoles formatives que enfortisquen a l’equip com, per exemple: la millora en la creació de continguts de difusió del projecte, cerca de noves entitats susceptibles de ser incorporades al projecte, innovació de les propostes a presentar en la XXI Trobada dels pobles de 2025 i afermar la part artística que pensem que pot ser un camp a desenvolupar per a millorar el vincle entre la ciutadania i el territori integrat pel parc natural. Agraïm l’interés de David Navarro, Cristina Galindo, Lorena Galván i Greg Damman per participar en aquesta fase del projecte.
El primer cap de setmana d’octubre se celebra el Dia dels Ocells, aquest 2023 sota el lema «Disminueixen els ocells, augmentem la realitat, protegir els ocells és a la teua mà«, amb la finalitat de conscienciar sobre els problemes de conservació de l’avifauna espanyola. D’altra banda, el dia 14 d’octubre se celebra el Dia Internacional dels Ocells Migradors per a sensibilitzar sobre les amenaces a les quals s’enfronten els ocells al moment de migrar, la seua importància ecològica i la necessitat de preservar la vida salvatge.
Segons el Llibre Roig dels Ocells d’Espanya el 56% dels ocells avaluats presenta problemes de conservació (per un estat d’amenaça confirmat o pel desconeixement que encara es té d’elles) i el 25% (90 espècies) de l’avifauna espanyola es troba amenaçada i inclosa en categories de risc d’extinció.
Territori Espadà naix davant la necessitat comuna de crear una xarxa que dinamitze els pobles del Parc Natural de la Serra d’Espadà. Una xarxa de contactes, relacions i afectes que connecten a totes aquelles persones que viuen, estimen o treballen la Serra.
Dins d’aquest projecte de comunicació s’inclou la Trobada dels pobles del Parc Natural de la Serra d’Espadà, un esdeveniment itinerant dirigit a donar a conéixer l’espai protegit, els seus pobles i les seues iniciatives patrimonials i naturals.
En 2022 celebrem la seua dinovena edició, cosa que significava que ja havíem passat pels 19 pobles que conformen aquest parc natural. Tot un assoliment.
Amb molta il·lusió hem començat la segona ronda. La trobada serà enguany, el 30 de setembre al poble d’Eslida. I aprofitarem per a celebrar el 25 aniversari de la declaració de la Serra d’Espadà com a Parc Natural.
Com és tradició s’organitzarà al matí la fira de productes, artesania, pobles i associacions. La jornada inclourà tast de cerveses artesanes, oli, formatge, vi i mel. I s’organitzaran tallers sobre suro, apicultura i espart. Després de la pausa del menjar tindrà lloc la V Trobada d’Entitats, l’excusa per a reunir-nos de manera informal i presentar noves iniciatives que s’estan desenvolupant al parc natural. Realitzarem una visita guiada per l’entorn del municipi el fil conductor del qual serà l’aigua, donarem a conéixer el Pla de Participació Ciutadana sobre el Sistema Alimentari d’Eslida i se presentarà el Catàleg del Patrimoni d’Eslida.
Il·lustració Francis Mead. Obra derivada @HabiaUnaJes
Continuem amb el Club de Lectura Ecofeminista. Aquest club de lectura és una activitat de dinamització inclosa en el projecte Territori Espadà i dirigit a les persones que viuen o tenen relació amb algun dels 19 municipis del Parc Natural. És a més una iniciativa per a dinamitzar el territori, estrényer llaços i posar noves veus als relats generalment contats per homes.
En aquesta ocasió llegirem «Calibán i la bruixa» L’autora, Silvia Federici és professora a la Hofstra University de Nova York. Militant feminista des dels anys seixanta del segle XX, va ser una de les principals animadores dels debats internacionals sobre la condició i la remuneració del treball domèstic.
«Calibán i la bruixa: dones, cos i acumulació originària» és un llibre que analitza en profunditat la història de la caça de bruixes a Europa durant els segles XVI i XVII. L’autora sosté que aquest fenomen va ser un intent sistemàtic de controlar i subjugar a les dones, i establir les bases per a l’acumulació capitalista. A través d’un enfocament interdisciplinari que combina la història, l’economia política i el feminisme, Federici revela les complexes dinàmiques de poder i gènere en joc durant aquest període històric.
El llibre comença explorant la transició del feudalisme al capitalisme a Europa i com aquest canvi va portar amb si una sèrie de transformacions socials i econòmiques. Federici argumenta que el control sobre el cos i la sexualitat de les dones va ser fonamental per a la consolidació del nou sistema econòmic. A través de la repressió de les dones i la demonització de la bruixeria, es buscava establir un ordre patriarcal i disciplinar els cossos femenins.
L’autora sosté que el sorgiment del capitalisme va dependre de la creació d’una nova divisió del treball, on les dones van ser subordinades i assignades a l’àmbit reproductiu i domèstic. Van ser desposseïdes de les seues terres i recursos, i se’ls va negar l’accés a la propietat i l’autonomia econòmica. A més, els seus coneixements i habilitats, especialment en l’àmbit de la medicina i la reproducció, van ser deslegitimats i reemplaçats per pràctiques científiques masculines.
Il·lustració Nikolo. Obra derivada @HabiaUnaJes
La caça de bruixes va ser una resposta a la resistència de les dones a l’opressió i explotació. Les dones que desafiaven les normes establides i participaven en pràctiques comunitàries no capitalistes, com l’ús d’herbes medicinals, van ser considerades bruixotes i perseguides. A través de la caça de bruixes, es buscava destruir l’autonomia de les dones i suprimir qualsevol forma de resistència a la dominació masculina i capitalista.
Federici destaca el paper de l’Església en la persecució de les bruixes, argumentant que va exercir un paper fonamental en la promoció de la misogínia i la repressió de les dones. La demonització de les bruixes va ser una manera de mantindre el control sobre la sexualitat i el cos femení, i d’assegurar la submissió de les dones a l’autoritat masculina i eclesiàstica. A més, l’autora examina com la ideologia de la caça de bruixes es va estendre a través de la literatura, l’art i la cultura popular de l’època, perpetuant així estereotips i prejudicis contra les dones.
Il·lustració Angie Vanessita. Obra derivada @HabiaUnaJes
L’autora també aborda el paper de la colonització en l’acumulació primitiva de capital. L’expansió colonial no sols va implicar el saqueig dels recursos naturals de les terres colonitzades, sinó també el sotmetiment de les dones colonitzades. Les dones indígenes van ser sotmeses a la violència sexual i l’explotació, i els seus coneixements i pràctiques medicinals van ser desacreditats i reemplaçats per la medicina occidental. Federici mostra com el projecte colonial estava estretament vinculat al projecte capitalista, i com la violència contra les dones va exercir un paper crucial en tots dos.
Al llarg del llibre, Federici destaca el paper de les dones en la resistència contra l’opressió i l’explotació. Malgrat la brutalitat de la caça de bruixes, moltes dones van trobar formes de resistència i solidaritat entre si. L’autora ressalta com les dones van lluitar de diverses formes, tant en les comunitats rurals com a les ciutats, per a preservar els seus coneixements i pràctiques ancestrals, i per a resistir la violència i la repressió. A més, Federici discuteix la importància del treball reproductiu i domèstic realitzat per les dones, i com aquest treball ha sigut històricament invisibilitzat i desvalorat.
Il·lustració Vanissa Chan. Obra derivada @HabiaUnaJes
En l’últim capítol del llibre, l’autora planteja la necessitat de comprendre i abordar les estructures de poder patriarcals i capitalistes que encara persisteixen en la societat contemporània. Argumenta que és fonamental reconéixer la història de la caça de bruixes i les lluites de les dones com a part d’una lluita més àmplia per l’alliberament i la justícia social. Federici sosté que només a través de la solidaritat i la resistència col·lectiva podem desmantellar aquestes estructures i construir un món més just i equitatiu per a totes les persones.
Il·lustració Pia Love. Obra derivada @HabiaUnaJes
Recomanem pegar-li una ullada al projecte «Calibán y la bruja: postales colectivas para mujeres que luchan» de sursiendo.org, una organització composta per un xicotet grup de persones inquietes i compromeses que actualment habiten a Chiapas, Mèxic. Com Sursiendo naixen al maig de 2011 confluint des de treballs en activismes, comunicació i disseny, programari i cultura lliures, educació popular, art i gestió cultural.
Les il·lustracions que acompanyen aquesta entrada formen part del seu projecte de postals col·lectives
ENTRA a la BIO https://linktr.ee/Territori si t’agrada llegir i vols unir ecologia i feminisme. Uneix-te al nostre Club de Lectura Ecofeminista!! . Llegirem juntes autores meravelloses. FORMA PART DEL REPTE
Hace unas semanas, el día 24 de septiembre, se celebró el XIX Encuentro de los Pueblos del Parque Natural de la Serra d’Espadà y como en años anteriores, además de la muestra de productos artesanos y divulgación de las actividades que desarrollan los diferentes ayuntamientos y asociaciones que acudieron a esta cita anual, se celebraron dos mesas redondas en las que se trataron dos temas de máxima actualidad: Una mesa-taller sobre los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) y una mesa redonda sobre el problema de los incendios forestales y cómo estos pueden afectar a la sierra y a sus pueblos y habitantes. Como es normal esta mesa sobre incendios forestales es la que mayor interés despertó entre los participantes a este encuentro.
Se plantearon diferentes iniciativas y propuestas, así como las principales inquietudes que nacen ante el riesgo de un incendio forestal en nuestro territorio, la pérdida de la masa forestal y su valor ambiental o el riesgo para la población en un parque natural con una gran extensión de masa forestal arbolada en la que se integran la mayor parte de los pueblos.
En una última conclusión se propuso, por la mayor parte de los asistentes a esta mesa de discusión, la creación de una mesa de trabajo, discusión y participación que aglutine las diferentes iniciativas y propuestas con la finalidad de elaborar proyectos que puedan presentarse ante la administración para su desarrollo o ejecución en nuestro territorio.
Por ello, asumiendo esta petición, desde la oficina técnica del parque natural el Director-conservador convoca una mesa de trabajo, discusión y participación en la que se recojan todas y cada una de la iniciativas y propuestas que, individual o colectivamente, se quieran presentar y que puedan canalizarse en proyectos concretos que podamos, entre todos, elevar a las administraciones competentes con el fin de minimizar el riesgo de incendios forestales en el territorio.
Se convoca a cualquier persona interesada en colaborar en esta mesa de trabajo, discusión y participación para el próximo sábado día 15 de octubre a las 10’00 de la mañana en Centro de Información del Parque Natural de la Sierra Espadán (C/ Francisco Mondragón, 2. 12528 Eslida), dejando un tiempo prudencial para preparar las propuestas que considere oportuno presentar.
Dado el interés que para todos representa tomar la iniciativa en este tema se ruego la asistencia a esta mesa y, lo que es más importante, aportar su propuesta para que pueda ser discutida y trabajada entre todos.
Territori Espadà 