El primer cap de setmana d’octubre se celebra el Dia dels Ocells, aquest 2023 sota el lema «Disminueixen els ocells, augmentem la realitat, protegir els ocells és a la teua mà«, amb la finalitat de conscienciar sobre els problemes de conservació de l’avifauna espanyola. D’altra banda, el dia 14 d’octubre se celebra el Dia Internacional dels Ocells Migradors per a sensibilitzar sobre les amenaces a les quals s’enfronten els ocells al moment de migrar, la seua importància ecològica i la necessitat de preservar la vida salvatge.
Segons el Llibre Roig dels Ocells d’Espanya el 56% dels ocells avaluats presenta problemes de conservació (per un estat d’amenaça confirmat o pel desconeixement que encara es té d’elles) i el 25% (90 espècies) de l’avifauna espanyola es troba amenaçada i inclosa en categories de risc d’extinció.
El pròxim 𝟐𝟗 𝐝𝐞 𝐬𝐞𝐭𝐞𝐦𝐛𝐫𝐞 𝐝𝐞 𝟐𝟎𝟐𝟑, es compliren exactament 25 🅰️🅽🆈🆂 de la declaració del Parc Natural de la Serra d’ Espadà. 🎉🎉Desitgem compartir aquesta celebració i, amb motiu d’aquest aniversari, des del parc hem preparat una sèrie d’activitats per a festejar-lo amb tot el que ens vulga acompanyar.
La proposta està englobada dins del Projecte de Dinamització 🅣🅔🅡🅡🅘🅣🅞🅡🅘 🅔🅢🅟🅐🅓À, i comptem amb el suport de la 𝐔𝐧𝐢𝐯𝐞𝐫𝐬𝐢𝐭𝐚𝐭 𝐉𝐚𝐮𝐦𝐞 𝐈 𝐝𝐞 𝐂𝐚𝐬𝐭𝐞𝐥ló, a través del Programa d’Extensió Universitària.
Volem fer partícips, en aquest aniversari, a les diferents associacions, entitats i persones que tenen relació amb l’àmbit territorial del parc natural i organitzar amb elles activitats que abasten una part de l’espai natural protegit.
ᕼem dissenyat cinc activitats per a posar en valor les característiques ambientals, culturals i patrimonials del parc natural, comptant amb persones que coneixen i treballen en aquesta serra. El disseny de la proposta servirà també per a fer 𝗱𝗶𝗳𝘂𝘀𝗶ó 𝗱’𝗮𝗹𝗴𝘂𝗻𝗲𝘀 𝗱𝗲 𝗹𝗲𝘀 𝗶𝗻𝗶𝗰𝗶𝗮𝘁𝗶𝘃𝗲𝘀 que es desenvolupen en els 19 pobles del parc natural.
La informació de les activitats estarà a la pàgina web del parc natural:
Després del darrer incendi a les comarques de l’Alt Millars i Gúdar-Javalambre on hem perdut quasi 5000 hectàrees de bosc, cultius agrícoles, gran quantitat d’animals i alguna zona urbana, la nostra preocupació per la Serra Espadà i per altres zones boscoses és màxima. Aquesta preocupació ens motiva a fer una reflexió sobre quines causes tenen els incendis i sobre tot la forma d’evitar-los o com a mínim aconseguir que els seus impactes no siguin tan devastadors.
Segons les estadístiques: el 4 % són causes desconegudes; el 31 % intencionats; el 39 % negligències; el 25 % llamps; i l’1 % reproducció d’altres focs.
O sigui, com a mínim el 70 % és d’origen humà i les causes naturals també són considerables.
Evidentment amb aquestes dades estadístiques, els incendis als nostres boscos són inevitables.
Hi havia altres èpoques anteriors que el seu impacte no era tan gran. Això va succeir fins els anys 60 del segle passat, principalment per tres activitats laborals que repercutien favorablement en el manteniment del bosc en condicions òptimes.
L’agricultura, principalment de secà; la ramaderia extensiva; i la recollida de la biomassa.
Però anem per parts:
AVANTATGES DE L’AGRICULTURA DE MUNTANYA
L’agricultura de muntanya pot tenir diversos avantatges per evitar els incendis forestals, incloent:
Reducció de la biomassa: Les terres agrícoles en zones de muntanya solen ser gestionades de manera intensiva i això pot incloure, el control de les herbes, la poda i la retirada de la biomassa dels cultius. D’aquesta manera s’ajuda a reduir la quantitat de matèria inflamable disponible per als incendis forestals, ja que hi ha menys vegetació seca acumulada.
Creació de barreres: Els cultius també poden actuar com a barrera natural contra els incendis forestals. Les zones de muntanya on es practica l’agricultura solen estar fragmentades per talussos, murs de pedra o horts en terrasses, la qual cosa pot ajudar a contenir els incendis.
Protecció dels bombers forestals: Evidentment quasi totes les persones que han fet treballs d’extinció s’han refugiat en algunes d’aquestes finques de muntanya cultivades i en alguns cassos, més freqüents de que pareix, han evitat greus accidents.
Millora de les infraestructures: L’agricultura de muntanya també pot ajudar a millorar les infraestructures i camins, el que pot facilitar l’accés als llocs on es produeixen els incendis i augmentar la capacitat de resposta dels bombers.
Es podria intentar plantar cultius rentables com la garrofa: Però malauradament, i en termes generals els cultius de secà no són rentables pel minifundi existent, la impossibilitat en molts cassos d’usar maquinària i per la manca de rendibilitat de quasi tot el sector agrícola. Per aquests motius resulta molt improbable, si no hi ha ajudes, que es posen en producció finques que en altre temps eren rentables.
COM POT SERVIR LA RAMADERIA EN EL MEDI RURAL PER REGULAR LA BIOMASSA
La ramaderia pot ser una eina efectiva per ajudar a regular la biomassa en el bosc i prevenir els incendis forestals. Algunes de les maneres en què la ramaderia pot ajudar són:
Pastura controlada: El pasturatge controlat de bestiar en zones forestals pot ajudar a reduir la quantitat de biomassa acumulada, ja que consumeix la vegetació de manera considerable, pensem que una cabra o ovella adultes poden consumir fins 5 kg. dia de matèria vegetal, mil caps de bestiar eliminarien 5 tones diàriament. Això pot disminuir el risc d’incendis forestals, ja que hi haurà menys material combustible disponible.
Manteniment de passos de foc: En zones de difícil accés per als bombers, els camins i passos de foc són vitals per als esforços de prevenció i extinció d’incendis. La ramaderia pot ajudar a mantenir aquests camins desbrossats i accessibles, el que facilita l’accés per als bombers.
Creació de zones tallafoc: La ramaderia també pot ajudar a crear zones tallafoc, que són àrees sense vegetació o amb vegetació molt reduïda, que serveixen com a barrera natural contra els incendis forestals. Aquestes zones poden ser creades per mitjà del pasturatge controlat de bestiar. Recordant que aquest tallafocs deurien estar al costat de pistes i carreteres, serien eficients i evitarien el gran perill d’un tallafoc sense defensa per als professionals de l’extinció.
Millora de la biodiversitat: El pasturatge de bestiar en zones forestals també pot ajudar a millorar la biodiversitat de la zona, ja que els animals poden mantenir el paisatge obert i diversificar l’hàbitat. Això pot afavorir la proliferació d’espècies vegetals i animals diverses, el que pot ajudar a estabilitzar el medi ambient i prevenir els incendis forestals.
L’inconvenient és la manca de rendibilitat: Per aquest motiu és quasi impossible reprendre aquesta activitat si no hi ha ajudes de l’administració, es creen cooperatives de ramaders i marques de denominació d’origen o denominació de procedència, fent naturalment un producte de qualitat. Finalment caldria saber si el consumidor estaria disposat a pagar més per la qualitat i pel manteniment d’un espai natural.
RECOLLIDA DE LA BIOMASA ALS BOSCOS
La recollida de biomassa als boscos tal com es feia fins els anys 60 del segle passat per a l’allar i la cuina de cada casa, per als forns de pa, per al carboneig i sobre tot per als fors de ceràmica d’onda, aconseguien mantenir el bosc amb condicions de baixa inflamabilitat. Actualment si s’aconseguirà posar en valor eixos usos, podria haver beneficis, entre els quals destaquen:
Producció d’energia: La biomassa forestal és una font de combustible renovable que pot ser utilitzada per a la producció d’energia. Pot ser convertida en calor, electricitat o biocombustibles líquids, proporcionant una alternativa més sostenible als combustibles fòssils.
Millora de la salut del bosc: La retirada degudament controlada de la biomassa del bosc pot ajudar a prevenir els incendis forestals, ja que hi hauria menys material combustible disponible. A més, aquesta recollida pot ajudar a reduir la densitat dels arbres, el que afavoriria el creixement d’arbres més sans i vigorosos.
Creació de llocs de treball: La recollida de biomassa als boscos pot crear llocs de treball per a les comunitats locals, especialment en zones rurals on les oportunitats de treball poden ser limitades.
En resum, la recollida de biomassa als boscos pot ser una pràctica beneficiosa i sostenible, amb diversos usos i avantatges, incloent-hi la producció d’energia renovable, la millora de la salut del bosc, la millora de la qualitat del sòl i la creació de llocs de treball per a les comunitats locals principalment en zones deprimides i amb perill de despoblament.
Evidentment que hi pot haver molts beneficis i més en aquesta època d’escassesa i encariment de l’energia fòssil, que en prou ocasions és usada com arma política i militar per part d’algunes potències.
Per tots aquestos motius seria convenient que l’administració fera una aposta decidida per invertir en la producció de la biomassa sobrant dels boscos, destinant-la als usos que actualment es poden fer servir amb eficiència i rendibilitat, i apostar per la investigació per a poder aprofitar en el futur tot el seu potencial.
Botàniques de l’Avia és un projecte en curs dins del programa CoSSos del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, que vol generar un compendi participatiu de sabers botànics tradicionals i subalterns a través d’una correspondència botànica i de trobades presencials i virtuals en els quals es compartisquen i recol·lecten idees, receptes, habilitats i relats; generant alhora una xarxa de feminització del coneixement.
L’autor, Marco Ranieri, et convida a participar en la correspondència botànica. En primer lloc, ell ens parla d’una planta que a ell l’agrada, amb la qual està familiaritzat i sobre la qual té coneixements d’usos tradicionals, i una recepta per a compartir; també ens envia una foto i un relat autobiogràfic relatiu a un lloc vinculat amb la seua família i els sabers botànics tradicionals de la seua casa i del seu poble.
Et convida a fer el mateix: compartir alguns dels teus coneixements botànics tradicionals o subalterns. Et convida a parlar-nos d’una planta amb la qual tens un víncul emocional i de la qual coneixes algun ús. Pots descriure-la, dibuixar-la, parlar d’ella, i/o compartir una o més receptes, anècdotes, fotografies, relats, o altres informacions. De la mateixa forma, et convida a compartir una foto, un dibuix i/o un relat d’un lloc i/o unes persones vinculades amb la teua història familiar.
Pots participar en totes dues propostes, o solament en una d’elles, i donar a la teua corresponencia el format que vulgues: text, àudio, vídeo, collage, dibuix, entre altres; pots enviar la teua resposta per email, per missatge d’Instagram, Whatsapp o Telegram; o bé per correu postal a una d’aquestes quatre adreces:
botaniquesdelavia@territoriespada
instagram.com/botaniquesdelavia
Telèfon: +34 622 094 400
Botàniques de l’Avia, CCCC Centre del Carme Cultura Contemporània, C/ Museu 2, 46003, Valencia
Si vius a València, pots apropar-te al CCCC i deixar la teua carta a la recepció.
«Moltes gràcies per la teua participació, per voler compartir amb nosltres els teus coneixements, experiències i records i per ajudar-nos a construir aquest arxiu/compendi comunitari«. M.R.
Os invitamos el próximo 24 de septiembre, en el transcurso del XIX Encuentro de los Pueblos del Parque Natural de la Sierra de Espadán que tendrá lugar en Torralba del Pinar, a participar de manera activa en la actividades que se organizarán desde PEU UJI y que se engloban dentro de la Semana Europea del Desarrollo Sostenible ( #ESDW2022).
El próximo sábado 24 de septiembre, en el municipio de Torralba del Pinar, se celebra la decimonovena edición del Encuentro de los Pueblos del Parque Natural de la Sierra de Espadán en el que participarán los 19 municipios que conforman el espacio protegido.
Durante todo el día los/las participantes podrán conocer los productos naturales y artesanales, así como los recursos turísticos del parque natural.
El evento comenzará a las 9’00 h con una ruta interpretativa por los alrededores de Torralba del Pinar con la finalidad de dar a conocer los atractivos de este municipio. A las 11’00 horas se inaugurará la jornada y a lo largo del día los visitantes podrán conocer los productos artesanos y proyectos culturales o ambientales que se desarrollan en el parque natural. La jornada contará con gran variedad de actividades y talleres como queda descrito en el programa, así como actividades lúdico-deportivas organizadas por empresas que cuentan con la distinción de la Marca Parcs Naturals de la Generalitat Valenciana.
Entretenimiento, gastronomía, cultura y patrimonio al alcance de todos/as en una misma jornada.
Las actividades están abiertas para todo el público.
11:00 Inauguración del XIX Encuentro de los pueblos del Parque Natural de la Sierra de Espadán.
11:30 Muestra de productos, artesanía y exposiciones del Parque Natural de la Sierra de Espadán y sus pueblos.Inscripción previa en las actividades programadas, hasta completar el aforo, el día del encuentro.
Muestra de aceites cortesía de la Cooperativa Ayr de Vall de Almonacid.
Taller: “Construción de cajas nido con corcho” a cargo de Cor de Suro.
14:00-16:30 Pausa para comer.
17:00-18:30 IV Encuentro de Entidades:
Taller participativo sobre la perspectiva de los Objetivos para el Desarrollo Sostenible en los proyectos de las entidades que han formado parte del encuentro de Territori Espadà, a cargo de vanesa García López.
Mesa redonda: Inquietudes compartidas frente a los incendios forestales en la sierra de Espadán.
Els ocells, sovint ens desperten amb el seu meravellós cant, la seua manera d’elevar-se en el cel sense esforç ens anima i ens inspira. Els ocells són increïblement diversos i aclapadorament nombrosos. Es creu que existeixen entre 9.000 i 10.000 espècies d’ocells en el planeta, la qual cosa suposa entre 200.000 i 400.000 milions d’exemplars d’ocells en el món.
Ocupen cadascun dels nínxols existents en tots els continents. Si no foren animals de sang calenta no podrien volar perquè aqueixa habilitat consumeix molta energia. Encara que no tots els ocells volen totes tenen ales, algunes de fet “volen” sota l’aigua. En elles es van inspirar els inventors dels primers avions.
L’any 2021 ha estat declarat Any Internacional de les Cuevas i el Karst sota el lema EXPLORAR-ENTENDRE-PROTEGIR
Les coves i el karst alberguen ecosistemes únics i molt vulnerables, que contenen fauna molt especial, restes arqueològiques, aigua o sediments que permeten estudiar climes passats, entre molts altres aspectes.
Gour de la cova de l’Oret, Eslida.
El passat 23 d’octubre el Parc Natural de la Serra d’Espadà va organitzar una activitat amb la qual es pretenia conscienciar sobre la importància de les cavitats i la seua conservació. La contaminació de les cavitats pot tenir impacte directe amb les aigües subterrànies. També és important protegir i posar en valor les formacions geològiques que trobem a les cavitats.
L’activitat va començar amb una xerrada on es van explicar la formació dels «cons de calcita flotant» de la Cova de l’ Oret, situada a Eslida, i unes pautes bàsiques per a conservar les cavitats.
Centro de Interpretación del Parque Natural, Eslida.
En acabar, vam ser a peu a les coves de la Penya, per a treure les deixalles que hi ha dins d’aquestes cavitats. Són unes coves de petites dimensions però vàrem trobar bastants desaprofitaments.
Entrada de les coves de la Penya, Eslida.
Una vegada netes iniciàrem el camí cap a la cova de l’ Oret. Aquesta cavitat, en èpoques prehistòriques va tenir múltiple utilització, perquè va ser cavitat sepulcral durant el Neolític i també va ser un bon refugi i amagatall durant el Bronze. Entràrem pel pas més accessible que condueix a la sala principal per la seva zona central. Els espeleotemes són l’aspecte més destacat de la sala, encara que en general es troben molt deteriorats, a causa de l’atractiu que suposava dècades enrere trencar les estalagmites i estalactites, i emprar-les com a elements decoratius. Aquesta cova presenta gran interès destacant els “cons de calcita flotant”, que sovint es confonen amb estalagmites. Es tracta de formacions escassament documentades a Espanya, i les poques que hi ha, apareixen en coves hipogèniques. El cas de l’Oret és singular perquè no ha estat formada per espeleolgénesis hipogènica i és un clar exemple que també podem trobar-los en coves no hipogèniques (epigèniques), encara que amb menor freqüència.
Cons de calcita de la cova de l’Oret, Eslida.
Els participants en l’activitat, unes 20 persones, van ajudar a alliberar de pedres les zones on els “cons de calcita” són més aparents i els espais on es troben les formacions més importants, per a fer-les més visibles i accessibles.
Gràcies a la presència i l’equipament del personal de l’ Espeleoclub La vall d’Uixò, l’ Espeleoclub Castelló i el Grup d’Exploració Subterrània de l’Alt Palància, els assistents van poder accedir a través d’un gour circular a un pou que dóna pas a una sala inferior. Aquesta sala és la que presenta els espeleotomes més interessants i després de períodes de precipitacions recull aigua de filtracions, formant un llac temporal en la seua part més baixa.
L’activitat sigué molt completa i els participants quedaren molt satisfets amb l’experiència. Gràcies a tots els clubs que la van fer possible.
José Vilar Sánchez, un veí del poble d’Artana, he desenvolupat un projecte dirigit per a tot el poble i per a la gent d’altres llocs que vulga conéixer un poc més sobre les nostres muntanyes i tot el que aquestes amaguen.
Ha fet un recull de les sendes al terme d Artana motivat pel recent interés d’alguns veïns en netejar i tornar a obrir sendes que en el passat es transitaven diàriament. Amb el pas dels anys i la caiguda dels treballs a la montanya i l’hort, aquests camins han anat perdent-se fins al punt de ser impossible caminar per ells.
Artana des de Penyes Blanques
Un recomanem en aquesta ocasió la pujada al Gamelló i a Penyes Blanques. El temps per a realitzar la ruta és de 2:45 h anant a un ritme tranquil. Haurem de sumar el temps que vulguem dedicar a explorar cada zona.
En aquesta ruta no trobarem cap punt d’interès històric, però caminarem per sendes molt boniques i trobarem llocs amb diferents vistes molt espectaculars. Punts d interés:
-MIRADOR DE PENYES BLANQUES: Es tracta d’una penya de pedra plana des d’on tenim una vista de la vall d’Artana i totes les montanyes que l’envolten. No hi ha cap perill en circular per damunt seu.
Territori Espadà 