L’any 2021 ha estat declarat Any Internacional de les Cuevas i el Karst sota el lema EXPLORAR-ENTENDRE-PROTEGIR
Les coves i el karst alberguen ecosistemes únics i molt vulnerables, que contenen fauna molt especial, restes arqueològiques, aigua o sediments que permeten estudiar climes passats, entre molts altres aspectes.

El passat 23 d’octubre el Parc Natural de la Serra d’Espadà va organitzar una activitat amb la qual es pretenia conscienciar sobre la importància de les cavitats i la seua conservació. La contaminació de les cavitats pot tenir impacte directe amb les aigües subterrànies. També és important protegir i posar en valor les formacions geològiques que trobem a les cavitats.
L’activitat va començar amb una xerrada on es van explicar la formació dels «cons de calcita flotant» de la Cova de l’ Oret, situada a Eslida, i unes pautes bàsiques per a conservar les cavitats.

En acabar, vam ser a peu a les coves de la Penya, per a treure les deixalles que hi ha dins d’aquestes cavitats. Són unes coves de petites dimensions però vàrem trobar bastants desaprofitaments.

Una vegada netes iniciàrem el camí cap a la cova de l’ Oret. Aquesta cavitat, en èpoques prehistòriques va tenir múltiple utilització, perquè va ser cavitat sepulcral durant el Neolític i també va ser un bon refugi i amagatall durant el Bronze. Entràrem pel pas més accessible que condueix a la sala principal per la seva zona central. Els espeleotemes són l’aspecte més destacat de la sala, encara que en general es troben molt deteriorats, a causa de l’atractiu que suposava dècades enrere trencar les estalagmites i estalactites, i emprar-les com a elements decoratius. Aquesta cova presenta gran interès destacant els “cons de calcita flotant”, que sovint es confonen amb estalagmites. Es tracta de formacions escassament documentades a Espanya, i les poques que hi ha, apareixen en coves hipogèniques. El cas de l’Oret és singular perquè no ha estat formada per espeleolgénesis hipogènica i és un clar exemple que també podem trobar-los en coves no hipogèniques (epigèniques), encara que amb menor freqüència.

Els participants en l’activitat, unes 20 persones, van ajudar a alliberar de pedres les zones on els “cons de calcita” són més aparents i els espais on es troben les formacions més importants, per a fer-les més visibles i accessibles.
Gràcies a la presència i l’equipament del personal de l’ Espeleoclub La vall d’Uixò, l’ Espeleoclub Castelló i el Grup d’Exploració Subterrània de l’Alt Palància, els assistents van poder accedir a través d’un gour circular a un pou que dóna pas a una sala inferior. Aquesta sala és la que presenta els espeleotomes més interessants i després de períodes de precipitacions recull aigua de filtracions, formant un llac temporal en la seua part més baixa.
L’activitat sigué molt completa i els participants quedaren molt satisfets amb l’experiència. Gràcies a tots els clubs que la van fer possible.