Il·lustració Francis Mead. Obra derivada @HabiaUnaJes
Continuem amb el Club de Lectura Ecofeminista. Aquest club de lectura és una activitat de dinamització inclosa en el projecte Territori Espadà i dirigit a les persones que viuen o tenen relació amb algun dels 19 municipis del Parc Natural. És a més una iniciativa per a dinamitzar el territori, estrényer llaços i posar noves veus als relats generalment contats per homes.
En aquesta ocasió llegirem «Calibán i la bruixa» L’autora, Silvia Federici és professora a la Hofstra University de Nova York. Militant feminista des dels anys seixanta del segle XX, va ser una de les principals animadores dels debats internacionals sobre la condició i la remuneració del treball domèstic.
«Calibán i la bruixa: dones, cos i acumulació originària» és un llibre que analitza en profunditat la història de la caça de bruixes a Europa durant els segles XVI i XVII. L’autora sosté que aquest fenomen va ser un intent sistemàtic de controlar i subjugar a les dones, i establir les bases per a l’acumulació capitalista. A través d’un enfocament interdisciplinari que combina la història, l’economia política i el feminisme, Federici revela les complexes dinàmiques de poder i gènere en joc durant aquest període històric.
El llibre comença explorant la transició del feudalisme al capitalisme a Europa i com aquest canvi va portar amb si una sèrie de transformacions socials i econòmiques. Federici argumenta que el control sobre el cos i la sexualitat de les dones va ser fonamental per a la consolidació del nou sistema econòmic. A través de la repressió de les dones i la demonització de la bruixeria, es buscava establir un ordre patriarcal i disciplinar els cossos femenins.
L’autora sosté que el sorgiment del capitalisme va dependre de la creació d’una nova divisió del treball, on les dones van ser subordinades i assignades a l’àmbit reproductiu i domèstic. Van ser desposseïdes de les seues terres i recursos, i se’ls va negar l’accés a la propietat i l’autonomia econòmica. A més, els seus coneixements i habilitats, especialment en l’àmbit de la medicina i la reproducció, van ser deslegitimats i reemplaçats per pràctiques científiques masculines.
Il·lustració Nikolo. Obra derivada @HabiaUnaJes
La caça de bruixes va ser una resposta a la resistència de les dones a l’opressió i explotació. Les dones que desafiaven les normes establides i participaven en pràctiques comunitàries no capitalistes, com l’ús d’herbes medicinals, van ser considerades bruixotes i perseguides. A través de la caça de bruixes, es buscava destruir l’autonomia de les dones i suprimir qualsevol forma de resistència a la dominació masculina i capitalista.
Federici destaca el paper de l’Església en la persecució de les bruixes, argumentant que va exercir un paper fonamental en la promoció de la misogínia i la repressió de les dones. La demonització de les bruixes va ser una manera de mantindre el control sobre la sexualitat i el cos femení, i d’assegurar la submissió de les dones a l’autoritat masculina i eclesiàstica. A més, l’autora examina com la ideologia de la caça de bruixes es va estendre a través de la literatura, l’art i la cultura popular de l’època, perpetuant així estereotips i prejudicis contra les dones.
Il·lustració Angie Vanessita. Obra derivada @HabiaUnaJes
L’autora també aborda el paper de la colonització en l’acumulació primitiva de capital. L’expansió colonial no sols va implicar el saqueig dels recursos naturals de les terres colonitzades, sinó també el sotmetiment de les dones colonitzades. Les dones indígenes van ser sotmeses a la violència sexual i l’explotació, i els seus coneixements i pràctiques medicinals van ser desacreditats i reemplaçats per la medicina occidental. Federici mostra com el projecte colonial estava estretament vinculat al projecte capitalista, i com la violència contra les dones va exercir un paper crucial en tots dos.
Al llarg del llibre, Federici destaca el paper de les dones en la resistència contra l’opressió i l’explotació. Malgrat la brutalitat de la caça de bruixes, moltes dones van trobar formes de resistència i solidaritat entre si. L’autora ressalta com les dones van lluitar de diverses formes, tant en les comunitats rurals com a les ciutats, per a preservar els seus coneixements i pràctiques ancestrals, i per a resistir la violència i la repressió. A més, Federici discuteix la importància del treball reproductiu i domèstic realitzat per les dones, i com aquest treball ha sigut històricament invisibilitzat i desvalorat.
Il·lustració Vanissa Chan. Obra derivada @HabiaUnaJes
En l’últim capítol del llibre, l’autora planteja la necessitat de comprendre i abordar les estructures de poder patriarcals i capitalistes que encara persisteixen en la societat contemporània. Argumenta que és fonamental reconéixer la història de la caça de bruixes i les lluites de les dones com a part d’una lluita més àmplia per l’alliberament i la justícia social. Federici sosté que només a través de la solidaritat i la resistència col·lectiva podem desmantellar aquestes estructures i construir un món més just i equitatiu per a totes les persones.
Il·lustració Pia Love. Obra derivada @HabiaUnaJes
Recomanem pegar-li una ullada al projecte «Calibán y la bruja: postales colectivas para mujeres que luchan» de sursiendo.org, una organització composta per un xicotet grup de persones inquietes i compromeses que actualment habiten a Chiapas, Mèxic. Com Sursiendo naixen al maig de 2011 confluint des de treballs en activismes, comunicació i disseny, programari i cultura lliures, educació popular, art i gestió cultural.
Les il·lustracions que acompanyen aquesta entrada formen part del seu projecte de postals col·lectives
Territori Espadà 