El territorio BALAD, el de nuestras Comitivas, tiene una característica común a todos los cuatro municipios que lo integran, el ser de montaña. Y todos ellos con pequeños barrancos que, poco a poco se organizan en cauces más potentes hasta acabar en el río Palancia (Rambla de Peñaroya, Barranco del Perrudo-Rambla de Gaibiel y Río Chico). En Pavías se da la singularidad que el pequeño espacio del norte del municipio drena sus aguas en el Río Mijares, una vez recogidas por el Barranco del Brezal, Rambla del Catalán cuando pasas por Torralba del Pinar.
Esa estructura, densa y ramificada, típica de los pequeños cauces de montaña, se refleja claramente en el paisaje. Le otorga unos rasgos de compartimentación (pequeñas cuencas de drenaje) y de accidentalidad topográfica. En ocasiones, los cauces y las divisorias de agua son elementos naturales que han servido para marcar los lindes entre municipios. La propuesta para el año 2024 considera, precisamente, la organización de la red de drenaje de nuestros pueblos como el hilo conductor de las cuatro Comitivas que realizaremos. Serán rutas circulares que no superen los 10 kilómetros de longitud y de dificultad baja, aunque serán inevitables algunos tramos algo más complejos de dificultad media.
Como en la edición anterior, las Comitivas las realizaremos una por pueblo en los meses de febrero (Pavías), marzo (Vall de Almonacid), abril (Algimia de Almonacid) y mayo (Matet). Al ser circulares, no será necesario realizar la intendencia de los vehículos como se hizo en la edición de 2023. Simplemente, acudiremos a cada uno de los cuatro pueblos para empezar y acabar en el mismo punto. Procuraremos siempre empezar a las nueve de la mañana para acabar a la hora de comer, con tiempo para las explicaciones pertinentes.
El municipio anfitrión acogerá los doce paneles de la exposición “El patrimonio cultural en el Parque Natural de la Sierra de Espadán”.
En esta nueva edición pretendemos ser algo más ambiciosos, queremos publicar las Comitivas en un volumen que de visibilidad al trabajo que estamos haciendo. Inicialmente, la publicación de nuestros paseos será en formato digital (*.pdf). Eso nos pide cierto compromiso y dedicación, pero es, también, una forma gratificante de dejar constancia de nuestro esfuerzo en preparar las comitivas.
Las fechas de las Comitivas son: Pavías: 17 de febrero Vall de ALmonacid: 23 de marzo Algimia de Almonacid: 20 de abril Matet: 11 de mayo
Más información sobre el proyecto y las salidas en:
El territorio BALAD, el de nuestras Comitivas, tiene una característica común a todos los cuatro municipios que lo integran, el ser de montaña. Y todos ellos con pequeños barrancos que, poco a poco se organizan en cauces más potentes hasta acabar en el río Palancia (Rambla de Peñaroya, Barranco del Perrudo-Rambla de Gaibiel y Río Chico). En Pavías se da la singularidad que el pequeño espacio del norte del municipio drena sus aguas en el Río Mijares, una vez recogidas por el Barranco del Brezal, Rambla del Catalán cuando pasas por Torralba del Pinar.
Esa estructura, densa y ramificada, típica de los pequeños cauces de montaña, se refleja claramente en el paisaje. Le otorga unos rasgos de compartimentación (pequeñas cuencas de drenaje) y de accidentalidad topográfica. En ocasiones, los cauces y las divisorias de agua son elementos naturales que han servido para marcar los lindes entre municipios.
La propuesta para el año 2024 considera, precisamente, la organización de la red de drenaje de nuestros pueblos como el hilo conductor de las cuatro Comitivas que realizaremos. Serán rutas circulares que no superen los 10 kilómetros de longitud y de dificultad baja, aunque serán inevitables algunos tramos algo más complejos dedificultad media.
El itinerario el sábado 17 de febrero. Plazas limitadas, apúntate en castilloalmonecir@gmail.com / info@cpaisaje.org o, también, en los teléfonos 676373971 / 607904734
Des del 2019, l’associació Connecta Natura està treballant per la recuperació i conservació de les varietats fruitals tradicionals de la Serra d’Espadà (https://www.connectanatura.org). Actualment s’està creant una col·lecció de varietats fruitals en una parcel·la que l’associació custodia a la Vall de Xinquer (Alcúdia de Veo), i s’estan repartint arbres d’aquestes varietats entre persones del territori.
Planter
L’oblit és una de les principals causes de la pèrdua de varietats tradicionals. La majoria de la població valenciana actual desconeix la rica diversitat de fruites i hortalisses que custodien els seus pobles, i això impedeix que es cultiven o es consumisquen. El primer pas per recuperar aquest patrimoni és aconseguir que la ciutadania el conega i el valore, ja que no es pot conservar allò que no s’estima.
Per aquest motiu, des de Connecta Natura i la Xarxa de Guardianes de Varietats i Coneixements de les Comarques de Castelló, s’està duent a terme un procés de registre participatiu comunitari d’una varietat de cirera emblemàtica de la Serra d’Espadà: la cirera de Março, també coneguda com a cirera del Tio Xispo.
El 15 de octubre es el Dia internacional de les Dones Rurals. La força de les dones mou el món rural. Són clau per a evitar la despoblació i impulsar el desenvolupament del territori jugant un paper decisiu en la innovació a tots els nivells.
Són necessàries mesures que impulsen la incorporació de les dones als sectors econòmics de l’àmbit rural, millorant les seues condicions de vida, reconeixent-les professionalment i fomentant la seua participació en la presa de decisions.
El primer cap de setmana d’octubre se celebra el Dia dels Ocells, aquest 2023 sota el lema «Disminueixen els ocells, augmentem la realitat, protegir els ocells és a la teua mà«, amb la finalitat de conscienciar sobre els problemes de conservació de l’avifauna espanyola. D’altra banda, el dia 14 d’octubre se celebra el Dia Internacional dels Ocells Migradors per a sensibilitzar sobre les amenaces a les quals s’enfronten els ocells al moment de migrar, la seua importància ecològica i la necessitat de preservar la vida salvatge.
Segons el Llibre Roig dels Ocells d’Espanya el 56% dels ocells avaluats presenta problemes de conservació (per un estat d’amenaça confirmat o pel desconeixement que encara es té d’elles) i el 25% (90 espècies) de l’avifauna espanyola es troba amenaçada i inclosa en categories de risc d’extinció.
El pròxim 𝟐𝟗 𝐝𝐞 𝐬𝐞𝐭𝐞𝐦𝐛𝐫𝐞 𝐝𝐞 𝟐𝟎𝟐𝟑, es compliren exactament 25 🅰️🅽🆈🆂 de la declaració del Parc Natural de la Serra d’ Espadà. 🎉🎉Desitgem compartir aquesta celebració i, amb motiu d’aquest aniversari, des del parc hem preparat una sèrie d’activitats per a festejar-lo amb tot el que ens vulga acompanyar.
La proposta està englobada dins del Projecte de Dinamització 🅣🅔🅡🅡🅘🅣🅞🅡🅘 🅔🅢🅟🅐🅓À, i comptem amb el suport de la 𝐔𝐧𝐢𝐯𝐞𝐫𝐬𝐢𝐭𝐚𝐭 𝐉𝐚𝐮𝐦𝐞 𝐈 𝐝𝐞 𝐂𝐚𝐬𝐭𝐞𝐥ló, a través del Programa d’Extensió Universitària.
Volem fer partícips, en aquest aniversari, a les diferents associacions, entitats i persones que tenen relació amb l’àmbit territorial del parc natural i organitzar amb elles activitats que abasten una part de l’espai natural protegit.
ᕼem dissenyat cinc activitats per a posar en valor les característiques ambientals, culturals i patrimonials del parc natural, comptant amb persones que coneixen i treballen en aquesta serra. El disseny de la proposta servirà també per a fer 𝗱𝗶𝗳𝘂𝘀𝗶ó 𝗱’𝗮𝗹𝗴𝘂𝗻𝗲𝘀 𝗱𝗲 𝗹𝗲𝘀 𝗶𝗻𝗶𝗰𝗶𝗮𝘁𝗶𝘃𝗲𝘀 que es desenvolupen en els 19 pobles del parc natural.
La informació de les activitats estarà a la pàgina web del parc natural:
Territori Espadà naix davant la necessitat comuna de crear una xarxa que dinamitze els pobles del Parc Natural de la Serra d’Espadà. Una xarxa de contactes, relacions i afectes que connecten a totes aquelles persones que viuen, estimen o treballen la Serra.
Dins d’aquest projecte de comunicació s’inclou la Trobada dels pobles del Parc Natural de la Serra d’Espadà, un esdeveniment itinerant dirigit a donar a conéixer l’espai protegit, els seus pobles i les seues iniciatives patrimonials i naturals.
En 2022 celebrem la seua dinovena edició, cosa que significava que ja havíem passat pels 19 pobles que conformen aquest parc natural. Tot un assoliment.
Amb molta il·lusió hem començat la segona ronda. La trobada serà enguany, el 30 de setembre al poble d’Eslida. I aprofitarem per a celebrar el 25 aniversari de la declaració de la Serra d’Espadà com a Parc Natural.
Com és tradició s’organitzarà al matí la fira de productes, artesania, pobles i associacions. La jornada inclourà tast de cerveses artesanes, oli, formatge, vi i mel. I s’organitzaran tallers sobre suro, apicultura i espart. Després de la pausa del menjar tindrà lloc la V Trobada d’Entitats, l’excusa per a reunir-nos de manera informal i presentar noves iniciatives que s’estan desenvolupant al parc natural. Realitzarem una visita guiada per l’entorn del municipi el fil conductor del qual serà l’aigua, donarem a conéixer el Pla de Participació Ciutadana sobre el Sistema Alimentari d’Eslida i se presentarà el Catàleg del Patrimoni d’Eslida.
Il·lustració Francis Mead. Obra derivada @HabiaUnaJes
Continuem amb el Club de Lectura Ecofeminista. Aquest club de lectura és una activitat de dinamització inclosa en el projecte Territori Espadà i dirigit a les persones que viuen o tenen relació amb algun dels 19 municipis del Parc Natural. És a més una iniciativa per a dinamitzar el territori, estrényer llaços i posar noves veus als relats generalment contats per homes.
En aquesta ocasió llegirem «Calibán i la bruixa» L’autora, Silvia Federici és professora a la Hofstra University de Nova York. Militant feminista des dels anys seixanta del segle XX, va ser una de les principals animadores dels debats internacionals sobre la condició i la remuneració del treball domèstic.
«Calibán i la bruixa: dones, cos i acumulació originària» és un llibre que analitza en profunditat la història de la caça de bruixes a Europa durant els segles XVI i XVII. L’autora sosté que aquest fenomen va ser un intent sistemàtic de controlar i subjugar a les dones, i establir les bases per a l’acumulació capitalista. A través d’un enfocament interdisciplinari que combina la història, l’economia política i el feminisme, Federici revela les complexes dinàmiques de poder i gènere en joc durant aquest període històric.
El llibre comença explorant la transició del feudalisme al capitalisme a Europa i com aquest canvi va portar amb si una sèrie de transformacions socials i econòmiques. Federici argumenta que el control sobre el cos i la sexualitat de les dones va ser fonamental per a la consolidació del nou sistema econòmic. A través de la repressió de les dones i la demonització de la bruixeria, es buscava establir un ordre patriarcal i disciplinar els cossos femenins.
L’autora sosté que el sorgiment del capitalisme va dependre de la creació d’una nova divisió del treball, on les dones van ser subordinades i assignades a l’àmbit reproductiu i domèstic. Van ser desposseïdes de les seues terres i recursos, i se’ls va negar l’accés a la propietat i l’autonomia econòmica. A més, els seus coneixements i habilitats, especialment en l’àmbit de la medicina i la reproducció, van ser deslegitimats i reemplaçats per pràctiques científiques masculines.
Il·lustració Nikolo. Obra derivada @HabiaUnaJes
La caça de bruixes va ser una resposta a la resistència de les dones a l’opressió i explotació. Les dones que desafiaven les normes establides i participaven en pràctiques comunitàries no capitalistes, com l’ús d’herbes medicinals, van ser considerades bruixotes i perseguides. A través de la caça de bruixes, es buscava destruir l’autonomia de les dones i suprimir qualsevol forma de resistència a la dominació masculina i capitalista.
Federici destaca el paper de l’Església en la persecució de les bruixes, argumentant que va exercir un paper fonamental en la promoció de la misogínia i la repressió de les dones. La demonització de les bruixes va ser una manera de mantindre el control sobre la sexualitat i el cos femení, i d’assegurar la submissió de les dones a l’autoritat masculina i eclesiàstica. A més, l’autora examina com la ideologia de la caça de bruixes es va estendre a través de la literatura, l’art i la cultura popular de l’època, perpetuant així estereotips i prejudicis contra les dones.
Il·lustració Angie Vanessita. Obra derivada @HabiaUnaJes
L’autora també aborda el paper de la colonització en l’acumulació primitiva de capital. L’expansió colonial no sols va implicar el saqueig dels recursos naturals de les terres colonitzades, sinó també el sotmetiment de les dones colonitzades. Les dones indígenes van ser sotmeses a la violència sexual i l’explotació, i els seus coneixements i pràctiques medicinals van ser desacreditats i reemplaçats per la medicina occidental. Federici mostra com el projecte colonial estava estretament vinculat al projecte capitalista, i com la violència contra les dones va exercir un paper crucial en tots dos.
Al llarg del llibre, Federici destaca el paper de les dones en la resistència contra l’opressió i l’explotació. Malgrat la brutalitat de la caça de bruixes, moltes dones van trobar formes de resistència i solidaritat entre si. L’autora ressalta com les dones van lluitar de diverses formes, tant en les comunitats rurals com a les ciutats, per a preservar els seus coneixements i pràctiques ancestrals, i per a resistir la violència i la repressió. A més, Federici discuteix la importància del treball reproductiu i domèstic realitzat per les dones, i com aquest treball ha sigut històricament invisibilitzat i desvalorat.
Il·lustració Vanissa Chan. Obra derivada @HabiaUnaJes
En l’últim capítol del llibre, l’autora planteja la necessitat de comprendre i abordar les estructures de poder patriarcals i capitalistes que encara persisteixen en la societat contemporània. Argumenta que és fonamental reconéixer la història de la caça de bruixes i les lluites de les dones com a part d’una lluita més àmplia per l’alliberament i la justícia social. Federici sosté que només a través de la solidaritat i la resistència col·lectiva podem desmantellar aquestes estructures i construir un món més just i equitatiu per a totes les persones.
Il·lustració Pia Love. Obra derivada @HabiaUnaJes
Recomanem pegar-li una ullada al projecte «Calibán y la bruja: postales colectivas para mujeres que luchan» de sursiendo.org, una organització composta per un xicotet grup de persones inquietes i compromeses que actualment habiten a Chiapas, Mèxic. Com Sursiendo naixen al maig de 2011 confluint des de treballs en activismes, comunicació i disseny, programari i cultura lliures, educació popular, art i gestió cultural.
Les il·lustracions que acompanyen aquesta entrada formen part del seu projecte de postals col·lectives
Després del darrer incendi a les comarques de l’Alt Millars i Gúdar-Javalambre on hem perdut quasi 5000 hectàrees de bosc, cultius agrícoles, gran quantitat d’animals i alguna zona urbana, la nostra preocupació per la Serra Espadà i per altres zones boscoses és màxima. Aquesta preocupació ens motiva a fer una reflexió sobre quines causes tenen els incendis i sobre tot la forma d’evitar-los o com a mínim aconseguir que els seus impactes no siguin tan devastadors.
Segons les estadístiques: el 4 % són causes desconegudes; el 31 % intencionats; el 39 % negligències; el 25 % llamps; i l’1 % reproducció d’altres focs.
O sigui, com a mínim el 70 % és d’origen humà i les causes naturals també són considerables.
Evidentment amb aquestes dades estadístiques, els incendis als nostres boscos són inevitables.
Hi havia altres èpoques anteriors que el seu impacte no era tan gran. Això va succeir fins els anys 60 del segle passat, principalment per tres activitats laborals que repercutien favorablement en el manteniment del bosc en condicions òptimes.
L’agricultura, principalment de secà; la ramaderia extensiva; i la recollida de la biomassa.
Però anem per parts:
AVANTATGES DE L’AGRICULTURA DE MUNTANYA
L’agricultura de muntanya pot tenir diversos avantatges per evitar els incendis forestals, incloent:
Reducció de la biomassa: Les terres agrícoles en zones de muntanya solen ser gestionades de manera intensiva i això pot incloure, el control de les herbes, la poda i la retirada de la biomassa dels cultius. D’aquesta manera s’ajuda a reduir la quantitat de matèria inflamable disponible per als incendis forestals, ja que hi ha menys vegetació seca acumulada.
Creació de barreres: Els cultius també poden actuar com a barrera natural contra els incendis forestals. Les zones de muntanya on es practica l’agricultura solen estar fragmentades per talussos, murs de pedra o horts en terrasses, la qual cosa pot ajudar a contenir els incendis.
Protecció dels bombers forestals: Evidentment quasi totes les persones que han fet treballs d’extinció s’han refugiat en algunes d’aquestes finques de muntanya cultivades i en alguns cassos, més freqüents de que pareix, han evitat greus accidents.
Millora de les infraestructures: L’agricultura de muntanya també pot ajudar a millorar les infraestructures i camins, el que pot facilitar l’accés als llocs on es produeixen els incendis i augmentar la capacitat de resposta dels bombers.
Es podria intentar plantar cultius rentables com la garrofa: Però malauradament, i en termes generals els cultius de secà no són rentables pel minifundi existent, la impossibilitat en molts cassos d’usar maquinària i per la manca de rendibilitat de quasi tot el sector agrícola. Per aquests motius resulta molt improbable, si no hi ha ajudes, que es posen en producció finques que en altre temps eren rentables.
COM POT SERVIR LA RAMADERIA EN EL MEDI RURAL PER REGULAR LA BIOMASSA
La ramaderia pot ser una eina efectiva per ajudar a regular la biomassa en el bosc i prevenir els incendis forestals. Algunes de les maneres en què la ramaderia pot ajudar són:
Pastura controlada: El pasturatge controlat de bestiar en zones forestals pot ajudar a reduir la quantitat de biomassa acumulada, ja que consumeix la vegetació de manera considerable, pensem que una cabra o ovella adultes poden consumir fins 5 kg. dia de matèria vegetal, mil caps de bestiar eliminarien 5 tones diàriament. Això pot disminuir el risc d’incendis forestals, ja que hi haurà menys material combustible disponible.
Manteniment de passos de foc: En zones de difícil accés per als bombers, els camins i passos de foc són vitals per als esforços de prevenció i extinció d’incendis. La ramaderia pot ajudar a mantenir aquests camins desbrossats i accessibles, el que facilita l’accés per als bombers.
Creació de zones tallafoc: La ramaderia també pot ajudar a crear zones tallafoc, que són àrees sense vegetació o amb vegetació molt reduïda, que serveixen com a barrera natural contra els incendis forestals. Aquestes zones poden ser creades per mitjà del pasturatge controlat de bestiar. Recordant que aquest tallafocs deurien estar al costat de pistes i carreteres, serien eficients i evitarien el gran perill d’un tallafoc sense defensa per als professionals de l’extinció.
Millora de la biodiversitat: El pasturatge de bestiar en zones forestals també pot ajudar a millorar la biodiversitat de la zona, ja que els animals poden mantenir el paisatge obert i diversificar l’hàbitat. Això pot afavorir la proliferació d’espècies vegetals i animals diverses, el que pot ajudar a estabilitzar el medi ambient i prevenir els incendis forestals.
L’inconvenient és la manca de rendibilitat: Per aquest motiu és quasi impossible reprendre aquesta activitat si no hi ha ajudes de l’administració, es creen cooperatives de ramaders i marques de denominació d’origen o denominació de procedència, fent naturalment un producte de qualitat. Finalment caldria saber si el consumidor estaria disposat a pagar més per la qualitat i pel manteniment d’un espai natural.
RECOLLIDA DE LA BIOMASA ALS BOSCOS
La recollida de biomassa als boscos tal com es feia fins els anys 60 del segle passat per a l’allar i la cuina de cada casa, per als forns de pa, per al carboneig i sobre tot per als fors de ceràmica d’onda, aconseguien mantenir el bosc amb condicions de baixa inflamabilitat. Actualment si s’aconseguirà posar en valor eixos usos, podria haver beneficis, entre els quals destaquen:
Producció d’energia: La biomassa forestal és una font de combustible renovable que pot ser utilitzada per a la producció d’energia. Pot ser convertida en calor, electricitat o biocombustibles líquids, proporcionant una alternativa més sostenible als combustibles fòssils.
Millora de la salut del bosc: La retirada degudament controlada de la biomassa del bosc pot ajudar a prevenir els incendis forestals, ja que hi hauria menys material combustible disponible. A més, aquesta recollida pot ajudar a reduir la densitat dels arbres, el que afavoriria el creixement d’arbres més sans i vigorosos.
Creació de llocs de treball: La recollida de biomassa als boscos pot crear llocs de treball per a les comunitats locals, especialment en zones rurals on les oportunitats de treball poden ser limitades.
En resum, la recollida de biomassa als boscos pot ser una pràctica beneficiosa i sostenible, amb diversos usos i avantatges, incloent-hi la producció d’energia renovable, la millora de la salut del bosc, la millora de la qualitat del sòl i la creació de llocs de treball per a les comunitats locals principalment en zones deprimides i amb perill de despoblament.
Evidentment que hi pot haver molts beneficis i més en aquesta època d’escassesa i encariment de l’energia fòssil, que en prou ocasions és usada com arma política i militar per part d’algunes potències.
Per tots aquestos motius seria convenient que l’administració fera una aposta decidida per invertir en la producció de la biomassa sobrant dels boscos, destinant-la als usos que actualment es poden fer servir amb eficiència i rendibilitat, i apostar per la investigació per a poder aprofitar en el futur tot el seu potencial.
La informació més recent de la qual disposem ens ha permés entendre que existeix un vincle fonamental entre gènere, equitat social i canvi climàtic i reconéixer que, sense igualtat de gènere hui, el futur sostenible i equitatiu continuarà estant fóra del nostre abast.
Sense la inclusió de la meitat de la població mundial, és poc probable que demà es facen realitat les solucions que ens brinden un planeta sostenible i un món en el qual hi haja igualtat de gènere. Hem de continuar lluitant per la participació de les dones en la societat i el seu desenvolupament íntegre com a persones.
En un context de crisi social i climàtica, en la qual la crisi climàtica porta al fet que les desigualtats socials empitjoren, defensem la necessitat de prendre mesures valentes i ambicioses que posen a les persones en el centre. Necessitem lluitar contra les desigualtats, especialment aquelles cap a les dones, minories socials i el planeta!
Uneix-te a la lluita pujant amb nosaltres al pic d’Espadà per a commemorar el Dia Internacional de la Dona. En el cim llegirem un manifest per a un futur ecofeminista. Necessitem justícia climàtica ja, perquè demà serà massa vesprada.
T’esperem.
MÉS INFORMACIÓ
Data: Dissabte, 11 de març de 2023.
Horari i lloc d’inici: 10.00 h. Aín. Plaza de l’Ajuntament.
(Farem agrupament de persones per a minimitzar el nombre de cotxes i ens desplaçarem al serral de la Ibola)
Característiques de l’activitat:
– Longitud: 5 km.
– Dificultat: Mitjana
– Duració: 3 h aprox.
Observacions: Activitat gratuïta. Porteu calçat i roba adequada, aigua i esmorzar.
Més informació en 964 71 57 50 de 09.00 a 14.00 h.
Inscripció obligatòria: Mitjançant correu a parque_espadan@gva.es
Cada persona podrà inscriure a un màxim de 5 participants. És necessari rebre un email amb la confirmació de la inscripció.
Territori Espadà 